Un any més, les periodistes i fotoperiodistes valencianes ens sumem a la vaga i a les actuacions programades pel Moviment Feminista al voltant del 8 M.
A les 1.000 raons que avalen el malestar de les dones que lluitem per la igualtat afegim les moltes causes que les professionals de la comunicació considerem entrebancs a l’hora d’exercir el nostre ofici amb la llibertat i la responsabilitat social imprescindibles. Més encara en uns moments en què proliferen les “notícies” falses distribuïdes amb clares intencions partidistes i d’incitació a l’odi cap a les dones reivindicatives. I el pitjor de tot no és que amb aquestes campanyes s’intoxiquen les xarxes, el problema es fa més greu en el moment en què els mitjans de sempre “compren”, validen i difonen les mentides sense molestar-se en investigar i contrastar.
Els mitjans de comunicació són una peça clau en la generació d’opinió pública. La seua influència com a plataforma de socialització i el seu impacte en el manteniment i la consolidació d’una cultura masclista és sobradament coneguda. De la mateixa manera que normalitzen i estenen un imaginari poblat de discriminació i violència contra les dones, els mitjans haurien de ser una potent eina de transformació cap a una cultura lliure de masclisme.
Però els passos que fan són minúsculs i més lligats a necessitats estètiques que a transformacions reals per a enderrocar el sistema patriarcal. És difícil trobar un mitjà que utilitze llenguatge inclusiu més enllà d’iniciatives de periodistes concretes, és molt complicat trobar un mitjà que rebutge publicitat sexista, continuem veient diaris amb anuncis de prostitució, pràcticament no hi ha produccions infantils no sexistes en la programació televisiva ni en la cartellera de cinema, el tractament de violacions continua normalitzant la culpabilització de les dones i la informació sobre violències masclistes posa el focus en les víctimes en lloc d’assenyalar una sexualitat i una identitat masculina hegemònica masclista que s’ha d’erradicar perquè està basada en la dominació i la cosificació de les dones.
Els èxits de les dones són pràcticament invisibles en els mitjans, qüestions que haurien de ser irrellevants com el fet que una dona no es depile es converteixen en virals i el discurs feminista genera reaccions d’assetjament en les xarxes socials.
Encara són molts els mitjans que només aborden reivindicacions feministes la setmana del 8 de març i el feminisme ha hagut de crear la seua “habitació pròpia” amb capçaleres violeta, però aspirem a uns mitjans que incorporen la perspectiva de gènere en el seu plantejament editorial, en el seu organigrama i en el tractament dels seus continguts i, per suposat, en el seu llibre d’estil, per a ser la ferramenta bàsica dels i de les periodistes. A més, clar està, horaris i condicions de treball que permeten la conciliació, és a dir, la vida, perquè sense cures no hi ha vida.
Sense la implicació dels mitjans de comunicació massius serà molt difícil trencar l’hegemonia de la cultura masclista i poblar l’imaginari col·lectiu d’una perspectiva feminista, que no és altra que la del respecte pels drets humans de totes les persones i la construcció de la igualtat real amb solidaritat i justícia.
Les dones periodistes i fotoperiodistes valencianes, ara organitzades en el grup Les Beatrius i també en la Xarxa Estatal de Comunicadores, conscients d’aquesta realitat, ens sumem a les reivindicacions de l’assemblea per la #VagaFeminista8M, reivindiquem un periodisme sense masclisme i encetem una xarxa de treball i col·laboració per a espentar juntes, des dels nostres diferents espais en l’àmbit de la comunicació, aquest canvi que no sols és possible, sinó també just i imprescindible.
País Valencià, 18 de febrer de 2019
LesBeatrius 